FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre caducifoli de la família de les salicàcies, de fulles palmatilobades, blanques al revers, i d'escorça d'un gris molt clar, sobretot en els troncs joves, comú al bosc de ribera i sovint cultivat (Populus alba). àlber gris [o àlber bord] Arbre de la família [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Col·locació de la càrrega a bord. Pila 1. Pila de taulons, posts o llates, feta de manera que entre les peces hi hagi uns llistons que hi permetin la circulació d'aire. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Element detrític de roca, de caires angulosos, de 2 a 256 mil·límetres de grandària. Fletxa més curta que les ordinàries i de punta quadrangular o triangular molt pesant. Fajol bord. Castanya d'aigua. Tríbol. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les russulals, de color més clar que el rovelló, ocre ataronjat, i làtex de color taronja, abundant en pinedes de muntanya (Lactarius deliciosus). Rovelló 1. Molleric 2. pinetell boixat Pinetella 3. pinetell boixat Rovellola 1. pinetell bord [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels oriòlids, d'uns 24 centímetres de llargada, amb el plomatge del cos groc i el de la cua i de les ales, negre (Oriolus oriolus). Reig 2. oriol foll Reig bord. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell per a treure embarcacions format per dos bossells amb la corda corresponent. Aparell anàleg a l'anterior emprat a bord. Cap o aparell per a carregar els punys d'escota d'una vela baixa de creu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tarongina 1. arangí bord Arbust sarmentós de la família de les labiades, de fulles ovades o lanceolades, dentades, i flors bilabiades, blanquinoses o liloses, disposades en raïms terminals, que es fa a les màquies mediterrànies (Prasium majus). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Puntal amb què es manté dreta una embarcació quan està en sec. Inclinació lateral d'una embarcació, provocada per l'acció del vent, la mar o per un canvi de posició dels tripulants o dels pesos de bord. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas sepulcral. Cementiri. Canyet. Armari de la cuina, bastit amb plafons de tela metàl·lica, on es guardava la carn. Gerra per a guardar la carn salada. Piló per a tallar la carn. Gírgola de bruc. carner bord Fals carlet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pasta de paper, etc. (Stipa tenacissima o Macrochloa tenacissima). espart albardí [o espart bord] Planta de la família de les gramínies, que fa grans motes, de fulles molt tenaces i amb la inflorescència que comprèn només dues flors molt piloses, embolcallada per una [...]
